Travessar Portugal i pujar als seus cims de nit per a testejar el cel nocturn, ha estat una de les activitats recents que he fet dins del meu pla d'anar fent l'Atles Ibèric de la contaminació lumínica. A l'altura de Ciudad Rodrigo (Salamanca) en la banda de Portugal, a uns 70 Km cap a l'oest s'exten la Serra da Estrela, una serra que vaig conéixer plena de boscos fa 33 anys i que la ma de l'home ha cremat reiteradament fins a l'extrem que ara són paisatges degradats per una deforestació implacable. Malgrat tot, la majestuositat d'aquesta serra amb un nom tan bonic, em va fer pujar i traure les següents imatges:
 |
| Els radomos de dalt semblen observatoris amb una conjunció de la Lluna creixent i el planeta Júpiter donaven la sensació d'estar molt a prop del cel a 1.990 metres d'altitud al tossal Torre. |
 |
| Aspecte del cel a la matinada sense Lluna amb una mag/arcseg2 de 21,46. |
 |
| Posant a la vora del molló geodèsic a la cota més alta del Portugal continental. Aquests vèrtex tan grans indiquen amb claretat la cota més alta, a la seua vora, dos mollons inferiors, permeten acoplar els aparells de medició. |
En fi, acomiadem aquesta entrada senyalant que el cel de la Serra da Estrela és magnífica, si bé es queda al límit de ser un cel fosc per la interferència de la llum de poblacions i ciutats. La flora d'alta muntanya amb ginebres nanos, configura el paisatge per taques i prats alpins on les cabres pasturen lliurement sota l'atenta mirada de gossos d'atura i els pastors.
No hay comentarios:
Publicar un comentario