domingo, 15 de septiembre de 2019

JA TENIM EL GRAN TELESCOPI A LA CAMBRA!

Des de hui, ja tenim el telescopi (T)610/2.496 mm al recinte de La Cambra, amb el que gaudirem a partir d'ara de la visió del cel sota els cels foscos d'Aras de los Olmos (València): Reserva i Destí Turístic Llum de les Estrelles. On el cel profund és al nostre abast, gràcies a la concienciació de l'ajuntament d'Aras de no contaminar el cel amb l'enllumenat públic del tipus PC-Ambre.
El telescopi dipositat dins del magatzem de La Cambra.























Joanma Bullon i Alejandro Vera amb el telescopi recent muntat a la porta del magatzem de La Cambra
Aspecte definitiu del telescopi amb la nova muntura Dobson molt més estable i sense vibracions feta per Joan López Vila, a més de no tindre reflexos llumínics amb el parasol que duu. Aquest telescopi es podrà motoritzar i fins i tot emprar un cercador d'objectes...temps al temps!
 Agrair a Alejandro Vera l'haver fet el viatge a Anglès (Girona) per a portar el telescopi, la qual cosa ha afavorit el tindre el telescopi abans del mes d'octubre. També a Joan Claramunt, de l'Associació Valenciana d'Astronomia, per haver-nos aconsellat a l'hora de reconstruir el telescopi a través de Joan Lòpez Vila. A partir d'ara a gaudir-ne!





sábado, 7 de septiembre de 2019

SERRA DA ESTRELA DE NIT

Travessar Portugal i pujar als seus cims de nit per a testejar el cel nocturn, ha estat una de les activitats recents que he fet dins del meu pla d'anar fent l'Atles Ibèric de la contaminació lumínica. A l'altura de Ciudad Rodrigo (Salamanca) en la banda de Portugal, a uns 70 Km cap a l'oest s'exten la Serra da Estrela, una serra que vaig conéixer plena de boscos fa 33 anys i que la ma de l'home ha cremat reiteradament fins a l'extrem que ara són paisatges degradats per una deforestació implacable. Malgrat tot, la majestuositat d'aquesta serra amb un nom tan bonic, em va fer pujar i traure les següents imatges:

Els radomos de dalt semblen observatoris amb una conjunció de la Lluna creixent i el planeta Júpiter donaven la sensació d'estar molt a prop del cel a 1.990 metres d'altitud al tossal Torre.

Aspecte del cel a la matinada sense Lluna amb una mag/arcseg2 de 21,46.
Posant a la vora del molló geodèsic a la cota més alta del Portugal continental. Aquests vèrtex tan grans indiquen amb claretat la cota més alta, a la seua vora, dos mollons inferiors, permeten acoplar els aparells de medició.
En fi, acomiadem aquesta entrada senyalant que el cel de la Serra da Estrela és magnífica, si bé es queda al límit de ser un cel fosc per la interferència de la llum de poblacions i ciutats. La flora d'alta muntanya amb ginebres nanos, configura el paisatge per taques i prats alpins on les cabres pasturen lliurement sota l'atenta mirada de gossos d'atura i els pastors.

domingo, 1 de septiembre de 2019

MANZANERA MÚSICA Y ESTRELLAS

Jesús Debón, compositor de Música y Estrellas
Ayer, la localidad de Manzanera en la reserva Starlight de Gúdar-Javalambre, estrenó la composición musical a cargo de Jesús Debón, compositor natural de Manzanera, con la aportación de fotografías de Josep Velilla, Joanma Bullón y Raúl Moreno.
El acto fue presentado por Pilar Alpuente y Raúl Moreno en una sala llena con un aforo de 50 personas y una digna representación del ayuntamiento con su alcaldesa a la cabeza.
La composición musical de Jesús Debón hacia relajarnos con las imágenes de los fotógrafos mencionados. Tras la cena, nos trasladamos a la aldea de Las Alhambras, donde se ha cambiado el alumbrado público con led pc ambar y una magnífica observación con telescopios a cargo de Alejandro Vera y Álvaro Comes de AstroARAs y astrExperiència bajo un cielo estrellado, amenizaron el resto de la velada.
Realmente, el ayuntamiento de Manzanera se está poniendo al día con la preservación de los cielos oscuros,
Cartel de la actividad